Diàleg en perspectiva sobre el canvi climàtic

MFT_0334
Sabem realment que és el canvi climàtic? Sovint fem una relació directa amb paradisos llunyans i óssos polars que poc ens afecta a la vida que tenim a altres parts del planeta, però el canvi climàtic no només va d’açò. El Canvi climàtic és art, salut, carrers, política, jardins, ciència, negociacions, periòdics, televisió, ràdio i altres sectors que protagonitzen el nostre dia a dia.

Per parlar-ne de tot això, ahir 6 de novembre es va realitzar el col·loqui “Diàleg en perspectiva sobre el canvi climàtic”. Una jornada que va tindre lloc a l’auditori del Jardí Botànic de la Universitat de València (carrer Quart núm. 80) dins de la iniciativa València Canvia pel Clima! Un mes d’activitats enfocades la divulgació per fer front al canvi climàtic.

Al voltant d’esta xarrada van estar 6 expertes de diferents àmbits des de la biologia, la comunicació, periodisme, dret, politologia per abordar d’una forma diferent, completa i oberta un dels problemes més greus que patim hui en dia com és el canvi climàtic. L’objectiu va ser apartar el missatge de les notícies catastròfiques i els llocs comuns on es percep el canvi climàtic i repensar sobre este tema des de tots els àmbits que l’afecten, fer-ho de forma propera i sent conscients que el canvi climàtic ens afecta a tots.

Per a portar a terme el col·loqui, van estar convidades Eva pastor, biòloga i comunicadora científica; Cristina Monge, Doctora en Dret i politòloga; Lucía Vázquez, Historiadora de l’Art; Maria José Sanz, Doctora en Biologia i directora del centre de recerca sobre canvi climàtic BC3; Anna Mateu, periodista i doctora en Comunicació; i com a moderadora Pilar Almenar, ambietòloga i periodista.

Pilar Almenar va començar la sessió agraint que hi haguera dones en el diàleg “per a disseccionar el canvi climàtic des de perspectives poc habituals”. A continuació, va llançar preguntes, tant a les participants com al públic assistent, que va tenir una notable participació.

La primera qüestió anava dirigida a debatre sobre si les persones comprenen l’impacte del canvi climàtic. Va obrir el torn d’intervencions Lucía Vázquez indicant que “ens hem centrat molt en el canvi climàtic però molt poc en les solucions i en els objectius del desenvolupament sostenible”. A açò, Cristina Monge va afegir que “els temps han canviat, el canvi climàtic ha deixat de ser un problema del futur per a ser un problema del present”. Des del seu punt de vista, cal explicar què està canviant per a cridar l’atenció. Per la seua banda, María José Sanz va puntualitzar que el canvi climàtic “no és més que una manifestació de la insostenibilitat de la nostra forma de desenvolupament”.

El diàleg va continuar amb una interessant qüestió al voltant del possible alarmisme que s’haja pogut generar en els missatges sobre les conseqüències del canvi climàtic. Davant aquesta qüestió totes les participants van mostrar el seu acord en què no cal llançar missatges de culpabilització, però, com va indicar Anna Mateu “informar sobre el canvi climàtic ara mateix és donar la veu d’alarma, cosa que no és el mateix que ser alarmistes”.

Sobre el paper de les empreses Cristina Monge va indicar que, des del seu punt de vista, es tracta de canviar l’engranatge per a trencar el cercle viciós de la producció actual i substituir-ho per el “cercle virtuós de la sostenibilitat”. En aquest sentit, María José Sanz va considerar que “cal vincular al teixit empresarial amb els canvis necessaris per a fer front al canvi”. Anna Mateu també va indicar que “els consumidors hem de ser conscients i els governs valents per a canviar el model de producció”.

Respecte a les iniciatives polítiques relacionades amb el canvi climàtic, les cinc participants van estar d’acord en la importància de l’Acord de París i en les decisions que, en tots els àmbits, s’estan prenent per a complir-ho. Eva Pastor va incidir que per a fer front a les postures més crítiques amb el canvi climàtic “cal seguir comunicant, fent front a les decisions polítiques i explicant en què consisteixen les conseqüències del canvi”. Lucía Vázquez, per la seua banda, va assenyalar que les “polítiques locals i regionals són fonamentals” i poden servir com a contrapunt a les polítiques nacionals.

El paper de la ciència també va estar damunt de la taula. María José Sanz va posar de manifest que fins al moment s’ha vist la relació entre el canvi climàtic i la ciència només des d’un punt de vista, però que és necessari incorporar també a les ciències socials com a part de les anàlisis que s’estan realitzant. Va assenyalar, a més, que de la ciència s’han valorat únicament “les solucions tecnològiques, però aquestes no poden donar una solució descontextualizada”. En aquest sentit, Cristina Monge va puntualitzar que cal “convertir a la tecnologia en una aliada”. I Eva Pastor va indicar que “cal generar pensament crític”. En el mateix sentit, Lucia Vázquez també va incidir en la necessitat d’incorporar en l’educació el coneixement sobre el canvi climàtic.

El diàleg es va tancar parlant sobre comunicació i sobre la necessitat d’adaptar els discursos al públic al que es dirigisquen. Totes les participants van estar d’acord en què comptar amb veus conegudes i respectades per a parlar sobre el canvi és positiu, però que especialment ho és conèixer els nous mitjans de comunicació per a arribar als públics més joves.

Finalment, Lucía Vázquez, va mostrar un punt de vista diferent per a parlar del canvi: la relació amb l’art. A través d’imatges, va reflexionar sobre com l’art, que es dirigeix també als sentiments, pot ajudar-nos a comprendre les conseqüències del canvi climàtic.

El Regidor d’Energies Renovables i Canvi Climàtic, Berto Jaramillo considera que “reunir a estes veus per a parlar del canvi climàtic converteix a València en un motor dels missatges destinats a explicar-ho i a exposar les formes de lluita amb ell. El fet de fer-ho a més des d’una perspectiva femenina ens permet aproximar el discurs cap a una part de la població fonamental en la necessària transformació social. Amb açò, també volem oferir referents en àmbits molt amplis del coneixement, com a mostra que la lluita contra el canvi climàtic només pot comprendre’s des de la col·laboració multidisciplinària.”

 

No Comments Yet

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *